Et miro i sé el que sento, t'abrasso i el meu interior ho crida amb força, i quan em beses tot el meu cos es posa d'acord per fer-t'ho saber: t'estimo.
Fes-me volar, fes-me sentir la felicitat que em transportarà més enllà dels núvols, als teus braços em sento forta i capaç d'absolutament tot.
Res no importa, tot s'esvaeix, nomes existim tu i jo quan m'estimes, t'estimo... ens estimem sota el llençol, que és l'únic testimoni de totes i cada una de les paraules d'amor que neixen de la més sentida i profunda veritat.
Veritat de la que formes part, veritat que tu m'has ajudat a crear, veritat que no té cap sentit si no hi ets.
Per això et demano que no marxis enlloc, agafa'm la mà ben fort i segueix formant part de la meva realitat, ja que per més impossible que sembli, no em puc imaginar sense tu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario