..:: 14-6-12 ::..

Tanco els ulls i m'enrabio amb mi mateixa,

sóc incapaç de pensar en una altre cosa.

Faci el que faci hi ets present, per una raó o una altra...

Sigui quin sigui el tema de conversa, hi apareixes,

sempre hi ha un motiu per esmentar el teu nom.

Em sento orgullosa de poder-te anomenar com a meu...

Perque es el que tu dius, que ets meu,

i quan el teu nom surt dels meus llabis, se m'il·luminen els ulls...

... i dibuixo un tímid somriure.

Serà tan evident als ulls dels demés?

Penso en que faré, i t'afegeixo als meus plans,

cap dia que fos ideal, ho pot ser si no hi apareixes.

No ho puc evitar, m'has guanyat, soc teva...

                                                                       ... estic enamorada.

..::07.06.12::..

Et miro i sé el que sento, t'abrasso i el meu interior ho crida amb força, i quan em beses tot el meu cos es posa d'acord per fer-t'ho saber: t'estimo.

Fes-me volar, fes-me sentir la felicitat que em transportarà més enllà dels núvols, als teus braços em sento forta i capaç d'absolutament tot.

Res no importa, tot s'esvaeix, nomes existim tu i jo quan m'estimes, t'estimo... ens estimem sota el llençol, que és l'únic testimoni de totes i cada una de les paraules d'amor que neixen de la més sentida i profunda veritat.

Veritat de la que formes part, veritat que tu m'has ajudat a crear, veritat que no té cap sentit si no hi ets. 

Per això et demano que no marxis enlloc, agafa'm la mà ben fort i segueix formant part de la meva realitat, ja que per més impossible que sembli, no em puc imaginar sense tu.